Teranga: refundació

He passat una setmana de treball a Senegal i he tornat amb dues paraules al cap, dues idees que m'han quedat per sempre més: tornar a casa i "teranga". Tornar a casa, no només perquè tots, fa mil.lers d'anys, vam sortir d'Àfrica. Tornar a casa, sobre tot, per la teranga de la gent que t'acull. Teranga, en wolof (una de les llengües majoritàries del país), és la capacitat d'acollir qui arriba; teranga és l'hospitalitat, el somriure còmplice als llavis; teranga és la mà sempre oberta i l'encaixada generosa; Teranga és una cosa que aquí, en aquest civilitzat país, que és el nostre, hem oblidat amb rapidesa: cases obertes, cors oberts, caps preparats per rebre el visitant. Teranga: és més important donar que rebre.

"Teranga" m'ha semblat la millor paraula per descriure breument el futur d'aquest quadern i per donar-vos la benvinguda de nou. El quadern serà bilingüe a partir d'ara. Quan escrigui un text en català, hi posaré també la meva traducció al castellà al cap d'uns dies. No m'agrada cap traductor automàtic i prefereixo fer jo el doble esforç. Quan el post sigui en castellà, en castellà es quedarà. Sento passat el temps d'escriure un post cada dos o tres dies i escriuré menys i, si m'és possible, escriuré més cuidat, més reposat i, sobretot, amb millors fotografies. Crec en la força de la gran fotografia, ben compaginada i amb un text al.lusiu que em permeti parlar del que més m'agrada: els vins i els seus menjars. No em tanco, però, la possibilitat d'escriure de tant en tant d'altres coses que em passin. Per sort, ningú no ha comprat aquest quadern i en segueixo sent el responsable editorial únic!

Faré servir, per ara, els treballs de tres grans fotògrafs: Sole Felloza (la seva foto del blanc nadal, amb el sol que neix i comença a fondre la neu em serveix de metàfora!), Vincent Dancer i Marcelo Isarrualde. A vegades, hi haurà incorporacions necessàries pel tema (la foto central d'avui, posem per cas). El darrer col.laborador fix us el presento avui: Marcelo és artista, és sensible i fotografia de tot, encara que les garrofes se les guanya amb la foto gastronòmica: sensibilitat i qualitat. A partir d'avui no parlaré de cap ampolla rebuda. No es tracta que hagi tingut males experiències i segueixo agraint la confiança que m'han fet molts productors. Però crec que si vull parlar amb absoluta llibertat i sense cap lligam sentimental, ho he de fer d'ampolles i de menjars que hagi pagat jo, sempre. Només escriuré, amb respecte i absoluta llibertat, sense cap pressió (per més autoimposada que fos), del que em sembli millor (o pitjor!) i només quan em vingui de gust fer-ho.

Quan em sembli, també comentaré notícies d'actualitat o oferiré informació d'alguna convocatòria que em sembli interessant. Per exemple, si ara m'hi posés, criticaria amb duresa les afirmacions de Carlos Delgado sobre el propietari de Vallegarcía, a El País Viajero de 2.1.10 i la conclusió que en treu: "Alfonso Cortina sabe y goza del vino, luego Alfonso Cortina tenía que hacer vino". Passió i coneixement pel vi n'hi ha en moltes persones. Persones que tinguin els diners de Cortina n'hi ha ben poques. Per això ha fet vi, caram! Nous temps per a mi, noves obligacions també, noves pautes: ara m'és impossible llegir i comentar coses a tots els blogs que em segueixen interessant. Prefereixo dir-ho d'entrada abans que semblar maleducat o desinteressat. Quan vaig començar el quadern tenia moltes hores lliures, per formar-me en aquesta passió del vi, per llegir de tot, per escriure arreu. Les coses m'han cambiat el darrer any i això ja no pot ser. Però no he perdut el desig de l'escriptura: fer que les coses que em passen i visc tinguin una traducció en paraules, m'agrada encara. Intentaré, com demanava Camblor, ser més breu quan parli de vins o menjars, anar a l'essència dels meus pensaments i sentiments i retenir el moment precís de la bellesa que les coses em provoquin: expressar el meu punt de vista, no el tòpic. Si algun dia aconsegueixo ser una mica Bashô, en la prosa breu, seré feliç.

Benvinguts, doncs, a casa vostra, benvinguts a aquesta nova etapa del quadern: que la poguem disfrutar plegats força temps! Voldria que hi hagués més canvis estètics (ja arribaran!), però els dels continguts queden resumits en aquesta entrada.

La primera foto és de Sole Felloza. La tercera, de Marcelo Isarrualde. La segona, l'he manllevada d'un bloc atractiu que acabo de descobrir: Sevilla-Dakar. És una bonica al.lusió al futur, aquest nen!