La Guia de vins de Catalunya de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo (Pòrtic, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-9809-129-8) du un subtítol que identifica bé el tipus de feina que aquest llibre representa: "tast a cegues". I una entrada que ho acaba d'aclarir tot: "aquest llibre no accepta publicitat dels cellers productors". La tria és arriscada, l'aposta contundent, la paraula: independència. Han tastat més de 1500 referències al llarg d'un any de feina, ho han fet amb un mètode precís i ben explicat al pròleg del llibre i han arribat a conclusions que no es casen més que amb la seva percepció de cada vi, sempre en les mateixes condicions.
En sóc testimoni perquè em van convidar un dia a un dels seus tastos: condicions gairebé monacals en unes instala.lacions i un entorn preciosos (l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell), serietat i rigor en el seguiment del mètode (anàlisi organolèptica, que incloïa vista, nas, boca, integració de la fusta si era el cas, o anàlisi de la bombolla o del sucre, maridatges possibles), on també es valora la relació qualitat-preu, el tipus de tap, l'ampolla, l'etiqueta i contraetiqueta i el tipus d'agricultura i de treball en bodega que practica l'empresa productora.
El resultat és una informació acurada que, a més, servirà de base de dades per conèixer l'evolució del vi català en properes anyades. Cada tast va generar una fitxa la informació de la qual és publicada amb la seva puntuació, amb icones que identifiquen la condició i qualitats del vi i amb una fotografia de l'ampolla. Certament, el procés acaba produint un rànquing de cada tipus de vi a cada denominació d'origen (blanc tranquil sense fusta; amb fusta; espumosos; rosats amb i sense fusta; dolços; negres amb i sense fusta), però m'atreveixo a dir que l'objectiu d'en Jordi i la Sílvia no és un llistat amb puntuacions (no és fàcil trobar els 10 vins millor puntuats en un rànquing global, posem per cas), sinó l'oferiment d'una radiografia del vi català. Més que radiografia, gairebé diria "TAC", perquè la profunditat del seu coneixement de la producció catalana és molt gran i perquè, a més, ofereixen unes "conclusions" al final del llibre.
El seu "L'ull de l'ocell" (pp.329 i ss.) és una reflexió sobre com està, en la seva opinió, el vi a Catalunya, però sobretot, quines són les tendències que marcaran el futur. Crec que la seva opinió és molt autoritzada i comparteixo no poques de les coses que diuen. Les més significatives per a mi: el vi ha de ser un producte el més natural possible, que reflecteixi la peculiaritat d'una zona, d'un clima, d'un tros de terra concret, i tant com sigui possible a través de les varietats autòctones d'aquella zona. Un petit apartat de "troballes" fa de cirereta del pastís: no es parla, de nou, de punts, sinó de petits descobriments, de coses que sorprenen i agraden, de coses que representen una innovació o un esforç del celler productor en el compromís amb la seva terra. No pocs dels vins que hi ha, per una o altra raó, han estat també troballes meves, descobriments fets des de la ignorància de qui prova només allò que pot, no tot el que es produeix. Que coincideixi no poc amb el que en Jordi i la Sílvia han valorat, m'agrada. Posem, per cas, El Templari 2008 del Celler Bàrbara Forés; o el SINE 2008 de El Vi a Punt; o el Masia Carreras blanc del 2007; o el Vi de Poble de Torroja 2006 de Terroir al Límit; o el Pizzicato 2008; de Joan Milà o el brut amb trepat del Carles Andreu, fermentat en barrica; o el Raventós i Blanc Hereu de Nit 2007. I etc. Grans vins, a més, a bons preus.
No vull acabar aquesta notícia sense mostrar la meva admiració pels autors del llibre. La seva feina durant més d'un any ha estat silenciosa, dura, a estones (ho ensumo) angoixant, fins i tot sense saber si el seu treball intens acabaria veient la llum de les llibreries (aquí és on es troba ara l'obra, no ja als quioscos!). Han decidit seguir amb l'abnegació i la fe del benedictí, en la creença que el seu treball, gairebé de notari, servirà de molt pel futur del vi català. Ho crec jo també i per això li recomano a qualsevol que vulgui conèixer l'estat dels vins de tot tipus que es fan i produeixen a Catalunya, que compri aquest llibre, que es deixi aconsellar per ell, que comenci a comprar i a tastar i que arribi a les seves pròpies conclusions. Siguin les que siguin, segur que us ho passareu de primera!