Avui, Tàpias variades

Avui he tingut un matí divertit, diferent, original, engrescador. És possible que per a la gent que fa el programa gastronòmic per excel.lència de Catalunya Ràdio, Tàpias variades, hagi estat un programa més (em sembla que van per la tretzena temporada...), però per a mi, ha estat el primer!!! I ja se sap, companys, la primera vegada no s'oblida mai!!! Tant temps sentint primer l'enyorat Llorenç Torrado i, ara, en Pere Tàpias, i vet-ho aquí que rebia una trucada d'en Pere per poder participar en el programa d'avui, 10 de juliol de 2010. Vaig acceptar encantat per dues raons: fer ràdio en directe era una cosa nova per a mi, i ja no tinc edat per refusar ofertes d'aquest tipus!

La segona raó era que volien presentar i fer explicar a les seves ideòlogues les tres receptes finalistes del concurs del Club de Cuines de TV3. I em va passar pel cap "si llegeixes les receptes i hi penses una mica, potser et deixaran proposar algunes combinacions de vins de la terra amb aquests plats...". I dit i fet, cap al programa falta gent! He arribat d'hora i n'he vist una mica la "cuina" prèvia (m'agraden aquestes coses), hem xerrat amb en Pere sobre la seva idea d'explicar amb detalls a una majoria d'oïdors que, potser, no hi tenia tirada, què són els blocs de vi i de menjar i quins són els seus trets més definidors. Se'ls han trencat una mica els esquemes de producció, a la gent del programa, perquè unes cites i uns horaris no havien estat ben entesos, però a rebuf (ja se sap, allò de "La moto"...) d'en Pere, de la seva simpatia, trempera, coneixement i saber fer i estar, ens hem llençat a la piscina (demà també, no ho oblideu!) i tot ha anat de primera. Bé, vull dir, que m'ho he passat de primera. Quedar, quedar, si bé, normalet, malament, ridícul, fantàstic, etc., sou vosaltres que ho heu de dir. Crec que els que, avui, hem fet el programa ens ho hem passat bé i n'hem sortit contents. Això sí!

L'altra cosa sucosa del programa, ha estat la presentació de les tres receptes finalistes del concurs del Club de Cuines. De Blanes arribava un marimuntanya de salivera, molt atractiu i suggestiu: raviolis de gambes i ceps, trompetes de la mort i gelea de tòfones. Aquests raviolis avui mateix me'ls prendria amb un blanc Vinya Selva del Mar 2008 de Mas Estela, un celler biodinàmic incrustat al bell mig del Parc Natural del Cap de Creus, que ens ofereix una espatarrant i efectiva combinació de garnatxa gris i muscat d'Alexandria. Si la tòfona es converteix en un discret i efectiu ingredient del plat i no en el seu protagonista, aquest pot ser un dels vins per acompanyar la pasta! Les faves a l'estil de casa, amb aquella deliciosa combinació de ceba tendra, fava, pèsol, alls tendres i butifarra negra, necessita un mínim de carbònic en boca, acompanyat de suau taní. M'ha vingut al cap el rosat de trepat 2009 de Jordi Sanfeliu, un vi fresc de la Vall del Corb, també amb notes vegetals i la lleugeresa del vi jove que conserva, encara, un mínim carbònic de la fermentació. Les postres han vingut de Reus: amb massa de forner de veritat, en una impactant (l'he vista!!!) coca de cireres, amb un gust d'aquells dels de tota la vida. M'ha vingut al cap una altra varietat de raïm molt de la Mediterrània, la monastrell, que al Maresme s'anomena "mataró", i aquell vi dolç (la pansa es fa al cep) que sempre resulta bé i que acompanya finament la cirera enfornada, fresc i suggerent: el Dolç Mataró d'Alta Alella.

Són tres vins de casa per acompanyar tres receptes nostrades que ens tornen els gustos de sempre de la terra i del mar i que, per sobre de tot, m'han donat, avui, el plaer "d'entaular-me" en una taula rodona (la de la l'estudi 1 de CatRàdio) de generosa i gratificadora companyia. Gràcies! I ara, m'en vaig a la cuina!!! Que tanta salivera no pot ser bona!!!

Postscriptum. Avui sí que agafa ple sentit aquesta etiqueta meva que, no per casualitat, vaig titular en el seu moment com a "Tapas variadas"!