Sarsanedas en el record

Avui m'he emocionat i com que ho he fet en la meva llengua, en català ho escric. He rebut un regal preciós, un llibre ben fet: Record de Jordi Sarsanedas. Novembre 2007, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, en fer ja un any de la mort de l'escriptor i poeta.

Hi he llegit: "per a mi, escriure ha estat això, una manera de viure; per a la poesia molt clarament, però també per a la prosa. Escriure és un acte enriquidor en ell mateix; després d'haver escrit una cosa que trobo satisfactòria, em sembla que he crescut uns quants centímetres". He pensat que tenia tota la raó del món i he entés, a més, per què era un home alt i cepat, en Sarsanedas.

També: "penso que, en escriure, he ambicionat només l'estranya eficàcia de les 'obres inútils dels artistes'". L'estranya eficàcia de les coses inútils, com ara escriure, no és altra cosa que oferir a qui vulgui recollir-ho, la nostra forma de veure les coses, la nostra manera de viure la vida. No és imprescincible, a vegades no és ni necessari, que ningú la comparteixi. A vegades n'hi ha prou amb la íntima satisfacció que produeix una peça ben escrita. Si, a més, oferim alguna cosa a qui la llegeix, l'eficàcia, estranya potser, però eficàcia d'haver estat rebuts, d'haver estat fruïts, és doblement garantida.

Hi he vist aquesta obra feta per Albert Ràfols Casamada. N'he disfrutat, a més, la textura del paper, la tria i impressió de les fotografies de la vida de Sarsanedas, la cura en la selecció dels textos del llibre. M'han emocionat les imatges amb la seva dona, Núria Picas, i els seus fills, plenes de bellesa, amor i cordialitat. He recordat la seva figura passejant pel nostre barri, per l'esquerra de l'Eixample, greu, pensarós sempre, dignament, lentament homèric, amb un lleu somrís mig sorneguer als llavis i un capell protector. He rellegit alguns poemes, he recordat com la meva dona l'admirava (quin luxe haver pogut aprendre francès amb ell, sempre he pensat!) i m'he dit: per què l'hem de recordar, ara que fa un any que diuen que és mort?

Me n'acabo d'adonar ara mateix que és mort. Mort? En Sarsanedas, des de la seva discreció i saber fer ple d'intimitats, com qualsevol que hagi viscut i viatjat, que hagi llegit i escrit, que hagi menjat i begut, que hagi fet amics i amants, que hagi tingut fills i sabut trobar temps i amor per a ells, no morirà mai, no del tot. Encara que no tingui res a veure amb el contingut habitual del meu quadern, m'ha vingut molt de gust recordar en Jordi Sarsanedas avui, i compartir-ho amb vosaltres.

PS.i. El llibre no es deu vendre. Té el dipòsit legal B-52924-2007. El distribueix la Institució de les Lletres Catalanes, C/ Portal de Santa Madrona, 6-8, 08001 Barcelona. Telèfon, 93 316 27 80, fax 93 316 27 82, ilc.cultura@gencat.net. Estaria bé que no en quedés ni un exemplar per repartir.

PS.ii. Para aquellos amigos que me suelen leer en castellano, ofrezco aquí un enlace donde intentar una traducción catalán-castellano. Si no os satisface el resultado, estoy a vuestra entera disposición para ayudar en lo que sea.